Wikileaks contra Goliat
Amb una secció com aquesta no puc deixar de parlar d'un dels temes que més controvèrsia està causant a nivell mundial. Parlar de Wikileaks és parlar, com ja s'ha dit en altres llocs, de la primera guerra mundial cibernètica real. Estem sent espectadors i, fins i tot, partícips d'un episodi sense precedents a la història de la humanitat. El relat de David contra Goliat es torna realitat en forma de trama d'espionatge o premsa rosa diplomàtica. En aquest cas Julian Assange és David i Wikileaks la pedra, no cal explicar qui és Goliat.
Si d'alguna cosa hem de felicitar a Julian Assange és de ser una de les poques persones que ha sigut capaç d'unificar a tots els mandataris mundials en una causa comú: eliminar Wikileaks. De moment, ho han estat intentant de les formes més legals possibles sense tenir un resultat satisfactori. Des de donar de baixa el domini i l'allotjament de la pàgina a determinats països fins a tallar la font d'ingressos anònims a través de serveis com PayPal. Davant de cada atac, Wikileaks es defensa amb un moviment que li permet continuar existint; moltes vegades gràcies a un exèrcit cibernètic anònim que l'únic que vol és continuar sent testimoni de les veritats ocultes de la diplomàcia internacional. L'usuari domèstic i anònim esdevé un element important dintre d'aquesta guerra cibernètica.
Crec que és lícit passar comptes a aquells que, liderant un país amb els diners dels contribuents, prenen decisions quasi sempre de forma unilateral. Wikileaks és l'eina que ens permet auditar a les esferes més altes de la política. El problema és que la cultura de l'auditoria no està gens implantada. A qui li agrada rebre crítiques del treball fet? Segurament, si l'auditoria formés part de les normes del joc polític d'una manera natural les coses serien diferents i les conseqüències unes altres.
La xarxa ha esdevingut un element imprescindible que pot fer trontollar l'estabilitat política i social a nivell mundial tal i com estem veient ara amb el cas Wikileaks.
Si a algú l'interessa veure alguna de les informacions que Julian Assange ha filtrat és millor que busqui "Wikileaks" a Google. No val la pena donar cap direcció concreta perquè el web canvia contínuament de lloc i de domini.
Si d'alguna cosa hem de felicitar a Julian Assange és de ser una de les poques persones que ha sigut capaç d'unificar a tots els mandataris mundials en una causa comú: eliminar Wikileaks. De moment, ho han estat intentant de les formes més legals possibles sense tenir un resultat satisfactori. Des de donar de baixa el domini i l'allotjament de la pàgina a determinats països fins a tallar la font d'ingressos anònims a través de serveis com PayPal. Davant de cada atac, Wikileaks es defensa amb un moviment que li permet continuar existint; moltes vegades gràcies a un exèrcit cibernètic anònim que l'únic que vol és continuar sent testimoni de les veritats ocultes de la diplomàcia internacional. L'usuari domèstic i anònim esdevé un element important dintre d'aquesta guerra cibernètica.
Crec que és lícit passar comptes a aquells que, liderant un país amb els diners dels contribuents, prenen decisions quasi sempre de forma unilateral. Wikileaks és l'eina que ens permet auditar a les esferes més altes de la política. El problema és que la cultura de l'auditoria no està gens implantada. A qui li agrada rebre crítiques del treball fet? Segurament, si l'auditoria formés part de les normes del joc polític d'una manera natural les coses serien diferents i les conseqüències unes altres.
La xarxa ha esdevingut un element imprescindible que pot fer trontollar l'estabilitat política i social a nivell mundial tal i com estem veient ara amb el cas Wikileaks.
Si a algú l'interessa veure alguna de les informacions que Julian Assange ha filtrat és millor que busqui "Wikileaks" a Google. No val la pena donar cap direcció concreta perquè el web canvia contínuament de lloc i de domini.