Punt d'inflexió
Només han passat dues setmanes des de les eleccions al Parlament de Catalunya, però les conseqüències del daltabaix electoral de PSC i ERC es fan notar cada vegada amb major virulència. Els ciutadans, en una jornada electoral tranquilla i plenament democràtica, van expressar d'una forma contundent la voluntat de canvi. El temps transcorregut ens atorga una certa perspectiva per intentar extreure algunes conclusions derivades dels resultats.
La més òbvia és que la desfeta del PSC ha danyat encara més la imatge d'un PSOE que ostenta un govern legítim però pràcticament interí. Zapatero està amortitzat i les seves polítiques ja no tenen credibilitat, el que impedeix generar en la ciutadania la sensació de confiança sense la que no arribarà la recuperació econòmica que tant necessitem.
A més és innegable que el socialisme català ha entrat en crisi. Els diferents corrents que durant els últims anys havien conviscut relativament units a l'ombra d'un poder absolut busquen pescar en les regirades aigües del desastre electoral. La perspectiva d'un nou daltabaix en les properes eleccions municipals ha encès les alarmes en el PSC, però també ha obert la Caixa de Pandora: tots aquells que veuen perillar els seus càrrecs busquen un posicionament que garanteixi la seva continuïtat, el que està provocant enfrontaments en el si de la federació, sent dos clars exemples el que succeeix a Salou i Cambrils.
A la capital de la Costa daurada, el Sr. Banyeres ha abandonat el PSC i es presentarà a les municipals en una candidatura independent. En el cas de Cambrils, el Sr. Klein no ha abandonat el partit però a tenor de les aferrissades posicions entre el ex-regidor de Promoció de Ciutat i l'Alcalde, no sembla que hi hagi una possibilitat d'acord i algú haurà de moure fitxa. El futur dels socialistes de Cambrils es presenta ombrívol, abocats a l'enfrontament cainita.
No és d'estranyar que des de l'Ajuntament i la TDCamp l'equip de govern es cansi de cridar a qui vulgui escoltar que els resultats de les passades eleccions al Parlament no són extrapolables a les municipals, però veient els resultats obtinguts pels principals partits de l'actual oposició i ara clars candidats a succeir al govern al tripartit de Cambrils-, els socialistes tenen fundats motius per a la preocupació.
Els principals beneficiaris de la voluntat de canvi han estat CiU i el PP. Els convergents han aconseguit aquesta vegada mobilitzar el seu electorat potencial i captar sufragis en tot l'espectre ideològic gràcies a la seva catalogació com a vot útil per desallotjar d'una vegada per sempre al tripartit de la Generalitat. No obstant això no han aconseguit la majoria absoluta, cosa que els obliga a una política de pactes puntuals on no hi ha dubte que el Partit Popular jugarà un paper molt destacat.
El PP ha aconseguit la seva major representació històrica al Parlament, però també marcat una fita mai abans aconseguida a Cambrils: ser la segona força política de la nostra benvolguda població en unes eleccions d'àmbit autonòmic. El PP cambrilenc ha batut totes les seves marques, guanyant uns 600 vots i aconseguint gairebé el 18% del vot total, 6 punts per sobre dels resultats del partit a Catalunya. La causa d'aquest resultat no pot ser altra que una valoració altament positiva de l'activitat política dels representants populars en el Consistori. Valoracions o extrapolacions al marge, no podem negar que les eleccions del novembre passat han representat un punt d'inflexió que ja està generant conseqüències i que propiciarà un escenari molt interessant de cara a les properes municipals, amb un PSC a la deriva i immers en una guerra fratricida, una Esquerra Republicana en caiguda lliure, i convergents i populars a l'alça.
La pre-campanya ha començat.
David Paul Chatelain
Secretari General del PP de Cambrils