Reportatge
Reportatge realitzat el març de 2006
Montserrat Vidal-Barraquer i l'art fotogràfic (II)
Reportatge publicat a Revista Cambrils el març de 2006
El mes passat publicàvem la primera part d'aquest reportatge sobre la fotografia de la Montserrat Vidal-Barraquer i Flaquer. En aquesta segona, a diferència de la primera dedicada pràcticament tota a les feines del camp, exposarem un altre caire pel qual la Montserrat sentia una veritable passió: la mar i les seves coses, els homes i les dones, i les seves tasques. Cambrils és una conjunció de terra i mar amb importants connotacions per a la vida del poble, especialment en el temps, a meitat del segle passat, quan van ser impressionades les fotos.
Les feines, en un i altre aspecte, eren majoritàries entre la gent treballadora de Cambrils en uns percentatges elevats. Una indústria migrada i un comerç i uns serveis de poca rellevància completaven el panorama laboral local. Si eren curioses, als nostres ulls d'avui, les tasques agrícoles del tot rudimentàries, no ho són menys les relacionades amb el món de la mar que avui us oferim i també, com aquelles, totalment desfasades en les maneres de treballar, en els nostres dies quasi totalment mecanitzades, com en tots els camps del treball diari.
Com les del mes passat, les fotografies de la Montserrat són veritables joies de l'art fotogràfic i al mateix temps ho són en l'ample ventall històric del nostre Cambrils.
FEINA AL CARRER
La fotografia correspon al passeig Miramar, entre el carrer de Sant Antoni i el Sorral, sense voravies ni paviments, tot terra, terra.
Amb un trànsit inexistent, la via urbana es convertia en un espai ideal per remendar, paraula clàssica, les sàrcies deteriorades.
LES BARQUES
Una de les feines característiques del port de Cambrils era la construcció d’embarcacions de tot tipus: des dels bots fins a les grans barques d’arrossegament. Hi havia diverses famílies que s’hi dedicaven i que ocupaven un bon nombre de treballadors. Les fotografies corresponen a les drassanes de la família Vives, acreditats mestres d’aixa. Popularment els mestres d’aixa eren anomenats calafats i les drassanes, astilleros.
LES SÀRCIES I LES ARTS DE PESCA
Les sàrcies eren transportades des de les barques als llocs on s’havien d’estendre amb carros i animals que els tiraven. Els carros i animals eren propis dels pagesos, que eren propietaris o portaven horts tocant al nucli urbà i als quals els mariners anomenaven terristes. Les grans arts eren esteses a la riera d’Alforja, tocant a l’hort del Canyelles o del Salvador, com també era conegut. Com que l’espai era gran, una bona part era també ocupada per un dels primitius camps de futbol de Cambrils. Dalt del bot, una colla de nanses. Aquests estris, de construcció del tot artesanal, formaven part d’un tipus de pesca especialitzada i minoritària de la qual la família Costa en tenia gairebé l’exclusiva, per això tothom els coneixia com els de cal Nansa.
[+] Montserrat Vidal-Barraquer i l'art fotogràfic (I)