Reportatge publicat a Revista Cambrils l'abril de 2006

Commemorar el segon aniversari de la proclamació de la República xocava directament amb el profund recolliment espiritual que suposava el Divendres Sant

El 14 d'abril d'ara fa 75 anys es va proclamar la II República espanyola. De forma periòdica aquest dia coincideix amb Divendres Sant, el dia en què la litúrgia cristiana recorda amb nombrosos actes la passió i mort de Jesucrist. Aquesta coincidència que avui pot ser anecdòtica va tenir una important transcendència l'any 1933, en plena II República. La voluntat per part de la República de crear un estat laic i aïllar l'enorme influència que exercia l'Església catòlica en la societat espanyola convertia aquella jornada en un dia més que delicat. Commemorar el segon aniversari de la proclamació de la República xocava directament amb el profund recolliment espiritual que suposava el Divendres Sant per a la societat de l'època. El repte d'aquella commemoració era veure com es compaginaven els actes religiosos amb la celebració que per als republicans requeria aquella data.

Commemoracions republicanes en diferents municipis

Aquell 14 d'abril de 1933 a Reus es va celebrar un míting al local del Foment Nacionalista Republicà. Els actes es repetiren en diferents municipis tarragonins, però no foren exempts de polèmica.

Segons ens explica al cap d'uns dies el diari republicà nacionalista Foment, a Montbrió es va fer una manifestació pels carrers i es va acabar amb una tronada a la plaça de la República, on es va fer un àpat popular. En aquest diari reusenc es fa referència a la crítica que després en va fer el mossèn del poble "des de la tribuna de Déu ha malparlat dels manifestants i de l'àpat de germanor del Centre d'Esquerra Republicana". Segons aquesta font, "el mossèn de Montbrió va dir: desprecieu-los, odieu-los i altres frases carregades de bilis".

A l'Ajuntament de Valls els regidors conservadors van trencar les relacions amb la resta de regidors republicans a causa de l'ampliació dels actes festius que estaven previstos per commemorar la proclamació de la República. A Ulldecona va ser el governador civil qui va haver d'autoritzar la manifestació davant de l'oposició de l'Ajuntament. Els sectors catòlics conservadors no van acceptar aquests actes. Per exemple el Diari de Reus en la seva edició de Divendres Sant va publicar una dura crítica a la política laïcista de la República criticant, entre d'altres coses, la intervenció de l'Estat en l'ensenyament. Dies després assegurava que l'assistència a les "festes en honor de la República fou insignificant", fent referència als actes celebrats a Reus. Tot plegat evidencia una tensió creixent de la societat espanyola, que tindrà el seu punt àlgid en les eleccions de febrer de 1936.

Els republicans cambrilencs també sortiren al carrer

Tres dies abans de la diada, la Societat de Treballadors de la Terra i Oficis Diversos, presidida per Orsini Gibert, comunica a l'Ajuntament tot un seguit d'actes que organitzen per celebrar aquell 14 d'abril. Tenien previst fer un repic de campanes a mitjanit que es repetiria al llarg del dia. L'acte més atrevit seria una "manifestación cívica con banderas y música que, saliendo del domicilio social Galán y García Hernández 20, recorrerá las calles, disolviéndose en el punto de partida". A la tarda s'havia organitzat ball al local de la Societat, conegut popularment com "Polvorín" (situat a l'actual carrer de Sant Plàcid) finalitzant el programa d'actes amb focs de salva. L'Ajuntament presidit per Josep Font Alterats no va acudir a cap d'aquests actes, tanmateix també tenia previst realitzar un acte festiu a la Plaça amb la participació d'entitats, però finalment no es portà a terme. Amb l'ambient de recolliment que es vivia al poble durant la Setmana Santa totes aquelles festes suposaven una provocació. La tensió que presentava aquella jornada era evident, l'alcalde havia previngut el rector de moderar els discursos.

Joan i Samuel Castellà definien el silenci que es vivia al poble durant aquests dies de la següent manera: "allavons per Setmana Santa era una cosa seria, es treien els cascavells dels cavalls, l'escopeta l'havies de penjar de cap per avall, no se sentia un xorrit al món!". Recorden com aquell grup de republicans cambrilencs transità pel carrer de les Creus avall passant per davant de la parròquia de Santa Maria. "Divendres Sant a la tarda, tothom a missa, i van passar per aquí amb banderes i la música" sembla ser que es tractava de l'himne francès, la Marsellesa. Segons recordaven, l'escàndol va ser sonat "allò va ser gros! Amb aquella calma i aquella quietud...". El Joan i el Samuel explicaven aquests fets, ja que entre els manifestants "eren d'esquerres acèrrims, no anaven mai a missa" asseguraven que hi havia tres o quatre familiars seus. Joan Castellà, "Joan de l'Hort", ho recordava així: "jo era jovenet, amb set o vuit anys, i me'n recordo que la tia Dolores, una senyora alta i grossa, s'exclamava i es ficava les mans al cap. -Tons parents! En Divendres Sant! Verge Santíssima!-. I es va haver d'asseure en una cadira i va caure enradera, cadira i tot".

Amb l'ambient de recolliment que es vivia al poble durant la Setmana Santa totes aquelles festes de celebració de la República suposaven una provocació

Després de la diada

Les activitats s'allargaren amb les cantades de caramelles que feu el dia 15 la Societat el Porvenir "La Cadira" i el dia 17 la societat Unió Agrària (anteriorment Centre Catòlic). Sembla que tots els actes van gaudir d'una especial atenció per part de les autoritats governatives. El 19 d'abril el governador civil de Tarragona va demanar explicacions pel sermó del religiós Francesc Llorens que predicà per Setmana Santa a Cambrils, ja que havia rebut denúncies per haver emprat "termes contra el règim republicà". Segons apareix a la correspondència municipal el sermó que va fer el mossèn aquell dia: "per uns excedí els límits de la prudència, en canvi per altres no expressà cap mot contrari al règim republicà". L'Ajuntament també va rebre un toc d'atenció quan el 20 d'abril el governador civil de Tarragona demana explicacions a l'alcalde de Cambrils sobre el motiu pel qual no fou hissada la bandera republicana el dia 14 d'abril a l'escola de primària del mestre Gonzalo Ibarani. De fet, l'ajuntament encara no havia facilitat a les escoles ni a la Guàrdia Civil la bandera republicana corresponent.§ Bibliografia§ TARÉS, Manel; MARTÍ, Ignasi: "Societats cíviques i ideologia durant la Segona República a Cambrils (1931-1936)" dins VIII Congrés d'Història Local de Catalunya: Cultura local, cultura nacional (25 i 26 novembre de 2005). L'Avenç, Barcelona (en premsa).

Fonts
Arxiu Municipal de Cambrils (AMC). Fons correspondència (1931-1939)
Diari de Reus
Foment
Les Circumstàncies

Entrevistes
Samuel i Joan Castellà (22 d'agost de 2002)

Consulta més reportatges publicats a Revista Cambrils