Reportatge publicat a Revista Cambrils el setembre de 2019

De totes les tècniques militars que es van experimentar durant la Guerra Civil de 1936-39, els bombardejos feixistes sobre la població civil van ser-ne una de les més terrorífiques. Per primera vegada a Europa es bombardejava població civil i es posava en pràctica el concepte de “guerra total.”

Des de ben entrat el 1937 fins el març de 1939, l’aviació franquista instal·lada a l’illa de Mallorca va obrir un nou front que anava des d’Almeria fins a la frontera franco-catalana.  Més de mil quilòmetres de costa amb pocs recursos per defensar-se i víctima d'una tècnica de desgast. Això és el que afirmen els historiadors Ramon Arnabat i David Iñiguez, que afegeixen que resultava molt difícil detectar els atacs procedents des del mar.

A l’Àfrica, l’aviació italiana va ser pionera en bombardejar població civil i la Guerra Civil a Espanya va esdevenir un precedent del que passaria amb la Segona Guerra Mundial

Després d’un intens estudi del fons històric de l’aviació italiana, el passat desembre l’historiador vila-secà Ginés Puerto, en una xerrada al casal popular “El Rebotim”, assegurava que la República tenia la guerra perduda des del mateix inici. I això que el gruix dels atacs no van procedir de l’aviació italiana, sinó de la nazi. El suport logístic alemany i italià va ser clau per aclaparar els escassos recursos de la defensa lleial a la República. La manca d’aparells d’aviació i de canons antiaeris, van limitar moltíssim la defensa civil que es va organitzar amb els migrats mitjans que aportaven els governs locals.

Els atacs molt poques vegades van ser repel·lits, donada la manca d’aviació i bateries antiaèries, que es concentraven on hi havia indústria de guerra o centres energètics. L’especial persistència que van tenir els atacs a les nostres comarques ho demostra el fet que l’any 1937 el Baix Camp i el Tarragonès van patir més de 70 atacs aeris. Al final del conflicte al Baix Camp hi va haver 264 atacs, amb 289 víctimes. Mentre al Tarragonès van ser 354 atacs, el Baix Penedès 125, i amb 354 i 125 víctimes respectivament.

Arma de “guerra total”

Els bombardejos es van convertir en un malson per a la població civil que vivia amb un “sentiment permanent d’angoixa”. El setmanari ebrenc Lluita, el 1937 publicava sentències del general nazi Ludendorff afirmant: “Tot el país, homes, dones i criatures, són obrers de la guerra total o les seves víctimes (...). La guerra total no estalvia res, no respecta res”.

Precisament l’aviació italiana era pionera a bombardejar població, ja que el 1911 va guanyar el conflicte pel domini de Líbia contra l’imperi otomà, gràcies a l’ús de l’aviació. Després amb Mussolini al poder, Itàlia va declarar la guerra a l’únic país independent de l’Àfrica, Abissínia, i entre 1935 i 1936, les esquadres feixistes van millorar les tècniques aèries de bombardejos i armes químiques. El resultat va ser extremadament exitós per Mussolini, i un drama humà pels abissinis i somalis.

En el marc del supremacisme ètnic majoritari en el pensament occidental de l’època, hi va haver cert debat sobre si aquestes tàctiques es podien posar en pràctica a Europa. La Guerra Civil va esdevenir un precedent del que passaria amb la Segona Guerra Mundial. El bombardeig de Guernica seria la punta de l’iceberg d’una estratègia orquestrada per generar destrucció. Arnabat i Iñiguez sentencien que l’objectiu era paralitzar la vida econòmica i política de l’enemic de la rereguarda i desmoralitzar la població civil.

Esquadrons de Savoia S-79 procedents de Mallorca, van bombardejar repetidament Cambrils. Els bombardejos es van convertir en un malson per a la població civil que vivia amb un sentiment permanent d’angoixa / FOTO: I BOMBARDIERI ITALIANI 1940-1943 PARTE 1ª. PÀG. 17

L’ajuda estrangera determinant per a l’èxit de Franco

Gran Bretanya i França van abandonar la República Espanyola a la seva sort, i sense enfrontar-s’hi van optar per la contenció del feixisme. Van considerar-la un mal menor davant de l’ascens del comunisme de la URSS. La manca de decisió i la voluntat de no parar els peus a Hitler van fer que amb el vist-i-plau de la Societat de Nacions s’acordés un acord de no intervenció, que a la pràctica només va ser vàlid pel govern legítim de la II República.

Tenim comptabilitzats 42 atacs nazis amb els bombarders Heinkel que tenien base a Pollença. Els hidroavions Heinkel eren anomenats popularment a Catalunya com a “sabatetes”, “isidros”, o a Cambrils també es coneixien com “la pava”

El cop militar feixista del juliol de 1936 va fracassar, però la participació de l’aviació alemanya i italiana va ser clau per l’inèdit trasllat de l’exèrcit colpista del protectorat marroquí a la Península. Al llarg del conflicte, les aportacions estrangeres del bàndol sublevat van ser molt superiors en quantitat, qualitat i regularitat.  Els historiadors italians Fabio Bianchi i Antonio Maraziti asseguren que a final d’agost de 1936  arribaren els primers bombarders Savoia a les Balears “con il tacito benestare del governo inglese”.

El setembre el govern de la República (en contradicció amb la Generalitat) abandonaria tota temptativa de recuperar les Balears, on només conservaria el domini de Menorca. Segons aquests historiadors italians, l’illa no va passar a mans feixistes, perquè Mussolini volia evitar-se la possible implicació de Gran Bretanya i França. L’historiador Antoni Aira afirma que els aliats formulaven les seves queixes als bombardeigs aeris, però no passaven d’aquí. A final d’agost de 1936, Madrid seria la primera ciutat europea bombardejada. Occident restava astorat.

Els alemanys disposaven de 27 aparells que tenien la seva base a la població mallorquina de Pollença / Foto dalt: www.aviationcorner.net / ©francisco andreu / Foto sota: www.lasegundaguerra.com /

El llevant republicà objectiu de l’aviació italiana i l’alemanya

Entre el 30 d’agost de 1936 i el 30 de març de 1939, les esquadrilles italianes del XXV Grup de Bombardeig Nocturn de l’aviació italiana (Gruppo Autonomo da Bombardamento Notturno), dedicades a cobrir la costa de Portbou a Cartagena, va n efectuar 5.612 hores de vol amb operacions de reconeixement i d’atac, amb el llançament total de 928,5 tones d’explosius. Segons fonts dels arxius de l’exèrcit italià consultats per Arnabat i Iñiguez, el 1938 van realitzar 58 bombardejos nocturns i 91 reconeixements. Un dels principals objectius van ser els ports de Tarragona i Barcelona.

Entre l’agost de 1936 i el març de 1939, les esquadrilles italianes del XXV Grup de Bombardeig Nocturn de l’aviació italiana, dedicades a cobrir la costa de Portbou a Cartagena, van efectuar 5.612 hores de vol amb operacions de reconeixement i d’atac, amb el llançament total de 928,5 tones d’explosius

Tal com es va viure a Cambrils, un cop el front de guerra va arribar a Catalunya l’abril de 1938, hi va haver un increment de les operacions. Eren les esquadrilles del 111º Stormo amb els seus Savoia S-79 i S-81 o els FIAT Br-20. Per la seva part, la principal unitat de la Legió Cóndor a Mallorca va ser l’AS/88 (see Aufklarungsstaffelm-Servei de Reconeixement). Els Heinkel eren anomenats popularment a Catalunya com a “sabatetes”, “isidros”, o a Cambrils també se li deia “la pava”.

Els italians van utilitzar uns 40 avions a Mallorca, mentre els alemanys 27 aparells que tenien la seva base a Pollença. L’historiador Jordi Moreno el 2003 ja va explicar a Revista Cambrils nombrosos detalls de les operacions d’aquests avions que de nit arribaven planejant per evitar els antiaeris, es dedicaven a llençar bombes d’artilleria, incendiàries i metrallar vehicles. 

Aquesta és una de les nombroses imatges de reconeixement realitzada de la costa republicana l’any 1938 i localitzada als arxius de l’aviació italiana / CENTRE D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA (CHCC)

Pescadors cambrilencs topen amb un submarí feixista

La costa peninsular republicana va patir un setge aeri i també un de naval. Segons explica l’historiador F. J. González, el 1937 hi va haver l’alerta a tota la costa mediterrània republicana, per primer cop es detectaven unitats submarines. El 12 de gener d’aquell any hi va haver el primer bombardeig nocturn des d’un submarí a València. Es tractaven de submarins italians, el que operava a la costa catalana era el “Torricelli”.

L’historiador cita un episodi amb pescadors cambrilencs prop del port de Tarragona, aparegut a la premsa republicana d’aquell any: “Ayer por la mañana mientras se encontraba pescando en nuestras aguas una barca de la matrícula de Cambrils, de repente se vio arrastrada con violència por la popa. Los pescadores de momento, no podían atribuir a qué se debía aquella fuerza que no les dejaba avanzar a pesar de los esfuerzos del motor. Ante la persistència del arrastre determinaron cortar el arte que los sujetaba”. La barca va perdre la xarxa i va entrar al port de Tarragona a donar l’avís d’alerta de la presència d’un submarí. Aquell dia el “Torricelli” va intentar enfonsar sense èxit un vaixell, pròxim a un altre que anava carregat de refugiats de Màlaga i Almeria.

Avions i submarins feixistes van realizar atacs a la costa tarragonina / ARALDICA DELLA REGIA AERONAUTICA. VOLUME SECONDO, PÀG. 132

Els efectes dels bombardejos sobre l’Hospital de Sang

Des de l’inici de la guerra, l’edifici de Sant Josep va ser requisat com a Hospital de Sang sota direcció del Comitè Antifeixista de Reus i amb la participació del de Cambrils. Tal com explica l’historiador cambrilenc Manel Tarés a la publicació “Camins”, els bombardejos feixistes no van respectar la immunitat d’aquest tipus d’equipaments sanitaris.

Els atacs eren de nit, s’apagaven les llums, els pacients no es movien del llit i les infermeres i tot el personal s’ajupien arran de les parets de la façana per la seva major solidesa. El 9 de juliol de 1938 un atac aeri nocturn va afectar les dependències on dormien les infermeres, els vidres de les finestres els van caure al damunt i a conseqüència d’això una d’elles, la Concepció Montserrat, va perdre un ull. Dies després es va produir un altre atac aeri en què dues bombes van caure prop de l’hospital, però sense danys personals. A la teulada de l’edifici hi havia pintada una enorme creu vermella i blanca que suposadament havia de ser respectada pels avions.

Potser l’episodi més trist es va produir el 24 de juny de 1938, amb el bombardeig de l’estació de tren de Cambrils just quan hi havia un tren hospital. Citat per Tarés, el relat de les memòries de Joaquim Company són esfereïdores: “Tot al llarg de l’estació hi havia una gran quantitat de restes de persones, totes escampades”. El testimoni recollit per l’Arxiu Municipal, de la informant Maria Teresa Oriol, ho complementa dient que la gent es es va anar a amagar a un refugi excavat en una finca propera.   

Imatge de la Casa de Sant Josep, que va funcionar com Hospital de Sang durant la Guerra Civil / LLUÍS ROVIRA I BARENYS / ARXIU

Cambrils el sisè municipi més bombardejat

Ramon Arnabat i David Iñiguez recullen un total de 55 atacs sobre Cambrils. Al portal www.bombardeigstarragona.com del grup de recerca de la URV Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC) hi apareixen un total de 50 atacs aeris. Igual  que al treball sobre els bombardeigs a la demarcació publicat per Arnabat i Iñíguez, s’hi detalla el nombre, model dels avions i víctimes entre d’altres detalls de l’operació. Aquesta xifra situa Cambrils com a sisè municipi més atacat a nivell de la província, quan aleshores tenia un pes demogràfic molt modest. Els motius serien la localització propera a infrastructures com vies de tren, carreteres, els centres militars del Parc Samà i castell de Vilafortuny i la proximitat al front de la Batalla de l’Ebre. Segons el recull d’ISOCAC, Cambrils va viure 50 atacs dels quals 8 van ser protagonitzats per l’aviació italiana i 42 per part dels alemanys.

Segons Ramon Arnabat i David Íñiguez, Cambrils va patir 55 bombardejos, xifra que el situa com a sisè municipi més atacat a nivell de la província, quan aleshores tenia un pes demogràfic molt modest

Els feixistes italians normalment operaven en esquadró i els nazis sovint eren avions en solitari amb l’hidroavió Heinkel, conegut com “la pava”. El primer atac succeix el 17 de juliol de 1937 a les 21.15h, quan 3 bombarders Savoia-81 van atacar el barri de la Platja i l’edifici de l’estació de tren, deixant 3 morts i 7 ferits. Però el gruix dels atacs es produeix el 1938.

Juntament amb  Manel Tarès, vam trobar entre la correspondència municipal una carta enviada el 5 de juny de 1938 a petició de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya on s’informa que entre l'1 de febrer i el 31 de maig d'aquell any cap bombardeig havia afectat directament el poble, però sí que s'havien arribat a tirar “unas 50 bombas explosivas y diez incendiarias” sobre els ponts de la via i la carretera. La carta afegia que les úniques víctimes eren “los cuatro aviadores del hidro que cayó incendiado muriendo carbonizados, el dia 31 de Marzo”.  Aquest no seria un cas únic, segons dades recollides per ISOCAC el 16 d’abril d’aquell any a les 00.30h un esquadró de 6 Savoia S-81 llançaven fins a 60 bombes sobre l’estació de ferrocarril.

Com ja hem dit anteriorment, el 24 de juny a les 7.30h  l’edifici de l’estació torna a ser testimoni d’un episodi tràgic, quan un Heinkel He-59 alemany llança 42 bombes i provoca 3 morts i 8 ferits. Tanmateix un dels moments de més pànic devia ser entre els dies 29 al 31 de juliol, amb presència d’avions italians a diari. El 30 de juliol cinc avions italians llancen 48 bombes a la Vila provocant 3 ferits, després detallarem aquest episodi. Al llistat també hi apareixen les operacions sobre vaixells com el del 14 de març de 1938, quan dos Heinkels bombardegen el “Isla de Menorca” que va quedar ancorat a la platja del Mas de l’Arany i no seria desguassat fins el 1941. Les barques de pesca cambrilenques tampoc s’escaparen de l’objectiu, el 28 de juliol de 1937 van ser atacades per 3 bombarders italians S-81.

Entre el 29 i el 31 de juliol de 1938, l’aviació italiana van llençar dotzenes de bombes sobre el municipi i van destruir l’Agrària i el Polvorín / ARALDICA DELLA REGIA AERONAUTICA. VOLUME SECONDO. PÀG. 69

“No sabíem si eren dels nostres”

El testimoni de Maria Barenys Siuró (1924) és interessant per la perspectiva de la gent de Cambrils, que vivia amb estupor aquella situació tan dura. Ella i la seva família vivien al carrer Gimbernat, i quan sonava l’antiaeri s’amagaven sota la volta d’una escala de casa seva. Mai van anar al refugi. El seu pare portava el bar del Baset (Cal Fabara), on actualment hi ha el Centre de Dansa, al carrer Hospital. Recorda com un dia cap a les 14.00h, ella va sortir al carrer Hospital cruïlla plaça de la Vila, a veure què era aquell soroll que venia “no sabíem si eren avions dels nostres” i mirant en direcció actual plaça Marianao, va veure cinc avions en formació que volaven direcció Tarragona. Aquells avions van començar a deixar bombes, “la primera va caure a la Cepal i el Polvorín, i unes a cal Planàs (actual Immolats) i després a la plaça”. L’objectiu errat dels avions era  l’antiaeri que hi havia al terrat de l’edifici del bar del Baset. La Maria Barenys recorda “una polseguerada pels carrers, no veies res”.

També recorda que la destrucció podria haver estat pitjor, ja que les bombes no van explotar. El testimoni Fernando Ortoneda també corrobora el fet que la bomba de l’Agrària i el Polvorín no esclatés.  Segons les dades d’ISOCAC aquest bombardeig es va produir a les 13.30h del 30 de juliol de 1938 amb 5 avions italians Savoia S-79, que van arribar a llençar fins a 48 bombes i van provocar 3 ferits. Maria Barenys i la seva família van sobreviure posant-se sota l’escala de cal  Vidiella (antiga casa Clanxet, carrer Immolats cantonada Hospital). “Lo pare va tancar amb pany i clau el bar i ja no vam baixar més”. Se’n van anar a viure a un mas de familiars al terme de Vinyols i els Arcs. Van descartar anar al mas que hi havia prop del Mas del Grau (platja Vilafortuny) perquè  hi havia presència d’intendència dels Brigadistes Internacionals, instal·lats al castell. Aquest èxode dels dos nuclis urbans (Vila i Platja), cap a masos del terme o propers, va ser una constant per part de cambrilencs que fugien del risc aeri.

Coneixem tots els atacs?

Tanmateix el número seria major al que aporten aquest recull. Hi ha dos indicis clars: no apareixen els atacs a l’Hospital de Sang que tenim recollits per altres fonts; i a la documentació de l’aviació italiana les operacions sobre el Parc Samà apareix localitzat a Vinyols. Això ho vam saber un cop ens vam posar en contacte amb Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare de Roma per tal que ens fessin arribar informació sobre les operacions militars i si tenien material gràfic. Van facilitar-nos el dossier “Operazione militare Spagna” (OMS) on hi apareixen quatre referències de Cambrils. Una d’aquestes cites hi diu “del parco munizioni Samà (Viñols)”. Es tracta d’operacions de reconeixement i presa de fotografies, prèvies als bombardeigs.

L’existència de fotos localitzades per l’equip de Ramon Arnabat, dels bombardejos sobre el Parc Samà, evidencien que el nombre d’operacions sobre Cambrils superarien la cinquantena. Però si els arxius italians encara resulten font de sorpreses historiogràfiques, hem de tenir present que el gruix de les operacions aèries a la demarcació va anar a càrrec dels nazis.  A més de l’impacte material i humà, hi podríem sumar els vols nocturns sobrevolant el poble, i que tenien una afectació psicològica òbvia.

La proximitat a Reus (100 atacs) i Tarragona (175 atacs), segur que va agreujar aquesta situació d’angoixa permanent. El darrer bombardeig registrat a Cambrils va ser el 2 de gener de 1939 a les 3.30h de la matinada, quan un Heinkel nazi va llençar 10 bombes sense provocar cap víctima. Poc després les tropes franquistes ocupaven el municipi el 15 de gener. Aquell dia al migdia Reus encara va patir un darrer bombardeig amb 17 Heinkels.

Campanya de reclamacions al govern italià

Entre la comunitat italiana resident a Barcelona, el 2009 va sorgir l’entitat AltraItalia sensible a l’ascens de la ultradreta al seu país d’origen. D’aquesta iniciativa en sorgiria AltraMemoria que va denunciar l’estat italià a l’Audiència Nacional espanyola pels bombardeigs de la Guerra Civil. Iniciatives de reparació històrica, que també ha impulsat el Parlament de Catalunya i ajuntaments com el de Barcelona i d’Alcoi. Per la seva part, Itàlia va rebutjar la recent petició d’un grup de querellants per localitzar els aviadors supervivents que van participar en el bombardeig de Barcelona.

L’episodi de la caiguda de l’hidro

A la memòria de molts cambrilencs, encara hi ha el cas d’un “Hidro” que va ser abatut prop de la carretera de Montbrió. L’historiador cambrilenc Jordi Moreno, a les pàgines d’aquesta Revista, ja va fer un relat dels fets i les versions contraposades pròpies de la censura de guerra. El 21 de març de 1938 un Heinkel alemany bombardejava un camió carregat d’explosius procedent de Tarragona i queia abatut per l’ona explosiva del propi vehicle. La versió oficial seria que va ser abatut pel pilot republicà, José Sarrión. També apareixen versions amb dates diferents.

Imatges de la ferralla de l’hidroavió que es va estavellar prop de la carretera de Montbrió i de l’ermita de la Mare de Déu del Camí / BIBLIOTECA DIGITAL HISPÁNICA / BNE

Refugis

Fins avui en dia els refugis antiaeris localitzats al municipi es troben a la plaça de la Vila, carrer Creus-Plaça de l’Església, Estació de tren i el col·legi La Salle. Aquests dos últims són situats al treball de J. Bertran. Cal afegir el testimoni de l’exiliat Fernando Ortoneda Bages, fill de l’alcalde-president del Comitè Antifeixista, Fernando Ortoneda Pàmies (mort a Perpinyà). Aquest recorda com ell i altres companys d’entre 12 i 13 anys formaven les Joventuts Llibertàries (molts eren fills de regidors), organització adherida a la UGT que tenia la seu al col·legi Vedruna, aleshores requisat. A l’entrevista que se li va fer a Cambrils en ocasió d’unes jornades sobre la memòria de la Guerra Civil, recorda que en aquell edifici hi havia un refugi que van descobrir quan  van aixecar una tapa “i vam fer cap als hermanos” per un túnel recte i il·luminat que arribava a l’edifici de La Salle, aleshores també confiscat. 

Fernando Ortoneda recorda com amb altres nois cambrilencs, va transitar per un refugi que unia el col·legi Vedruna i La Salle

Actualment l’únic refugi visitable és el de la plaça de l’Església que té una sortida al carrer Creus, cantonada Rovira. És de destacar que a diferència del que va passar amb el refugi de la plaça de la Vila enderrocat amb la remodelació de la plaça, en aquest cas es va fer possible la localització de les entrades segellades durant anys. La notícia de la descoberta d’aquest refugi, construït el 1938 i de 90 metres de llargària, va generar tot un debat local inèdit a favor de la conservació i afavorit per un nou context normatiu.

Al pati de l’edifici municipal de la Torre del Llimó, hi ha l’entrada d’un refugi particular que per ara no és accessible. L’avís de l’arribada d’avions feixistes es donava des del campanar de la Parròquia de Santa Maria, on hi havia un vigia. Les campanes s’havien destinat a la fabricació d’armament. A la documentació municipal, hi apareix el comunicat de 22 d’agost de 1938, quan tots els refugis particulars passen a ser d’us públic.

Accés de la plaça de l’Església al refugi situat al carrer de les Creus / LLUÍS ROVIRA I BARENYS

Bibliografia
AIRA, Antoni. “Catalunya sota les bombes durant la Guerra Civil” a Sàpiens, 13 febrer, 2019, Som sàpiens publicacions, Barcelona
ARNABAT, Ramon, IÑIGUEZ, David. Atac i defensa de la rereguarda. Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre 1936-1939, Ed. Cossetània, 2013, Valls
BERTRAN, Josep. Cambrils Dictadura i República (1923-1939) Edicions de l’Ajuntament de Cambrils, Cinquè Premi d’Assaig  “Vila de Cambrils” (1988). Ajuntament de Cambrils, 1989
BIANCHI, F., MARAZITI,A. I bombardieri italiani 1940-1943 parte 1ª a Storia militare n.31 – 1 maggio 2017, any VI. Edizione Storia militare, Parma
GONZÁLEZ, F.J. El puerto y la mar de Tarragona durante la Guerra Civil 1936-1939 Institut d’Estudis Tarraconensis Ramon Berenguer IV, núm.98  Diputació de Tarragona, 1995
MARTÍ, I., TARÉS, M. “Els refugis antiaeris de Cambrils”, febrer 2006 a Revista Cambrils
https://www.revistacambrils.cat/reportatge/1323/els-refugis-antiaeris-de-cambrils
MORENO, Jordi. “L’hidroavió que va caure prop de l’Ermita” desembre 2003 a Revista Cambrils    
https://www.revistacambrils.cat/reportatge/489/lhidroavio-que-va-caure-prop-de-lermita
Arxiu Municipal de Cambrils
Archivo Histórico del Ejército del Aire, Villaviciosa de Odón (Madrid)
Archivo Gobierno Militar Barcelona
Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC)
Fons Grup de Recerca de la Guerra Civil - Cambrils
Ufficio Storico dell'Aeronautica Militare, Roma (Itàlia).
Arxiu Municipal de Cambrils
Biblioteca Municipal Josep Salceda de Cambrils
Biblioteca municipal de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)
Testimonis
Maria Barenys Siuró
Fernando Ortoneda Bages

Agraïments:
Un especial agraïment a l’atenció rebuda per Ramon Arnabat
Albert Altès, Axel Baiget, Xavi Bertran, Jesús Castillo, Jordi Moreno, Manel Tarés

Consulta més reportatges publicats a Revista Cambrils