Què era la Castlania?

La castlania era una institució medieval que tenia el seu origen en el territori d'un castell. Arran de l'ocupació de la zona del Camp de Tarragona promoguda pel comte de Barcelona i l'arquebisbe de Tarragona, es realitzaren diverses donacions del lloc de Cambrils, la primera coneguda l'any 1152. Aquests actes suposaven l'establiment d'un seguit d'avantatges a gent de fora per tal de facilitar la repoblació d'aquestes terres. Segons afirma l'historiador Carles Maristany, que va investigar l'època medieval de la vila, en tota la documentació que fa referència a Cambrils es considera el moment d'inici de la Castlania la carta atorgada pel comte Alfons I al cavaller Berenguer de Cambrils el gener de 1185, en què aquest es compromet a bastir-hi un castell. Això no significa que durant la trentena d'anys que separen els dos documents el territori cambrilenc restés deshabitat.

Segons ens diu Maristany, el castlà cambrilenc posseïa terres en franc alou, és a dir, lliures de càrregues i drets senyorials. Els seus privilegis no quedaven massa ben definits i sovint entraven en conflicte amb els del monarca, representat pel batlle

Al contrari, hem de situar-nos en una època de migracions i d'arribada de colons cristians que s'assentarien sobre aquestes terres, a Cambrils, els Arcs, Botarell, Riudoms, Alforja o Reus. La dinàmica feudal definiria durant aquesta època una complexa estructura de dominis i drets senyorials. La Castlania de Cambrils en fou un element més, un territori feudal depenent del comte de Barcelona, i el castlà es definia mitjançant una relació de vassallatge vers el seu senyor. Segons ens diu Maristany, el castlà cambrilenc posseïa terres en franc alou, és a dir, lliures de càrregues i drets senyorials. Els seus privilegis no quedaven massa ben definits i sovint entraven en conflicte amb els del monarca, representat pel batlle. El batlle exercia les funcions de justícia, control de l'administració local i cobrament d'impostos (aquest dret s'acostumava a arrendar), i presidia els consells generals (equivalents als actuals plens de l'ajuntament). Per això, durant el període de 1350 a 1375, segons el mateix Maristany, el rei Pere III revisà els drets de la Castlania cambrilenca, que consistien sobretot en el cobrament d'imposicions i penes, el dret a la quarta part de la lleuda (un impost que gravava el trànsit de les mercaderies al seu pas pel terme), dels forns de coure pa i d'altres rendes reials. Un altre dels privilegis del castlà era el de tenir una porta a casa seva que sortia directament a la muralla. Al segle XV trobem, a més, que el castlà exercia la jurisdicció civil i criminal de Cambrils.

Arran de la donació del terme de Cambrils al comte de Cardona i Prades realitzada pel rei Joan II a últims de gener de 1472, la titularitat de la Castlania es transfereix al nou amo del territori i es passa a anomenar “baronia de Cambrils”. Aquest atorgament s'esdevingué a les darreries de la guerra civil catalana, que havia començat deu anys abans, en la qual la població de Cambrils es col·locà en el bàndol dels revoltats contra el rei. Durant el segle següent, els cambrilencs s'enfrontarien aferrissadament contra el govern de la casa de Cardona i es viuria un període molt mogut de la història local. Només cal recordar el desplaçament a Barcelona de més de dos-cents vilatans cambrilencs l'any 1520 per tal de denunciar les vexacions del duc de Cardona, el senyor més important del país. Malgrat tot, la jurisdicció reial no fou recuperada fins a mitjan 1587 i la institució de la Castlania fou restaurada, cosa que endeutà fortament la vila.

Ja feia temps que la raó de ser primera de la Castlania s'havia perdut. Passats vora cinc segles, aquesta institució havia restat en un dret senyorial força rentable. Després del retorn de Cambrils al domini del rei, la Castlania va entrar en un període de crisi i els drets i privilegis de què gaudia van quedar retallats. La titularitat de la Castlania va ser adquirida per diverses famílies absentistes, fins que el darrer castlà de Cambrils, Francesc de Montserrat, la va vendre a la vila. D'aquesta manera, la població s'allibera d'aquest poder intermedi. El 25 de maig de 1653 es clou, doncs, l'existència d'aquesta institució d'origen medieval que havia compartit la senyoria del terme juntament amb la del rei o la de l'arquebisbe, segons les èpoques. En aquell any el país sortia d'una llarga guerra que l'esgotà i que, a la nostra població, adquirí el seu punt àlgid i dramàtic durant el cruent setge de 1640.

La tècnica constructiva d'aquest edifici és d'origen àrab i fou molt emprada durant el segle XIV en la fortificació de les viles catalanes

L'arqueòleg David Bea creu que «les restes de la Carlania correspondrien probablement a una casa forta altomedieval»

Les avaluacions realitzades per diversos entesos destaquen la unicitat de la construcció i el seu elevat interès per la comunitat científica, segons ens explica l'historiador Gerard Martí. La tècnica constructiva d'aquest edifici és d'origen àrab i fou molt emprada durant el segle XIV en la fortificació de les viles catalanes. L'arqueòleg David Bea coneix bé la tècnica utilitzada a les muralles de Tortosa, que és similar a la d'aquí. També en destaca com a paral·lel la torre de la Font de Quinto, a Camp-redó (Baix Ebre), una casa forta de l'època templera. Tot apunta, doncs, que ens trobem davant de les restes d'una construcció medieval, una de les més antigues del nostre municipi.

No queda dubte, doncs, de l'enorme interès de les restes de la partida de la Carlania. Afortunadament consten en el precatàleg elaborat per l'Ajuntament de Cambrils segons estableix la normativa sobre patrimoni històric i seria bo que el proper pas fos la declaració de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). Aquesta decisió seria tot un savi encert que refermaria el compromís de la nostra societat amb la recuperació de la història i la identitat locals. Caldria, en primer lloc, endegar una intervenció arqueològica de detall, que ben segur aportaria dades per interpretar aquest rar edifici. Seguidament, proposem realitzar-hi un seguit d'actuacions per consolidar i restituir els murs, així com per la preservació de l'entorn i la seva integració en la futura trama urbana. Els fruits dels estudis que es realitzarien hauran de servir per conèixer una etapa fosca del passat de la nostra població i per divulgar-ne les característiques més excepcionals d'aquestes magnífiques restes.

Bibliografia

· Aloguín, Ramon: Guia de fortificacions de Tarragona. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Tarragona, 1998
· Blàzquez, Marcel: “850 anys de la carta de població de Cambrils”, Revista Cambrils, núm. 403, febrer 2005, p. 4-6
· Maristany, Carles: Senyoria i població al Camp de Tarragona: la vila de Cambrils (segles XII-XVII). Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 1986
· Martí, Ignasi: Cambrils. Cossetània Edicions, Valls, 2004 (La Creu de Terme; 29)
· Massó, Manuel Jaume: El terme de Cambrils a l'antiguitat. Una aproximació arqueològica. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 1990
· Salceda, Josep: Els carrers de la vila. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 1992
· Vidiella, Montserrat: Onomàstica de Cambrils i del seu terme municipal. Ajuntament de Cambrils. Cambrils, 2000

Consulta més reportatges publicats a Revista Cambrils