Reportatge
Reportatge editat en versió impresa el mes d'abril de 2021
Cent anys de metges a Cambrils (1875-1975)
Aquest reportatge fa un repàs durant el darrer període en què encara trobem la figura del metge de capçalera
El tema del que en aquest article tractarem l’he titulat: «Cent anys de metges a Cambrils (1875-1975)». He escollit aquest títol i període de temps per dues raons: la primera, perquè es tracta de l’últim període en què encara trobem la figura del clàssic metge de capçalera, i la segona, per motius personals, doncs, avantpassats meus i de la família de la meva dona (Maria Teresa Riba i Palau) van exercir la medicina al nostre poble.
Pau Riba i Rovira
L’any 1875, després de l’acabament de la Tercera Guerra Carlina, arribà a Cambrils Pau Riba i Rovira, un jove nascut a Reus que havia seguit estudis de medicina i havia aconseguit el títol de llicenciat en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona (Figura 1). Cambrils en aquella època només tenia uns 2.500 habitants i gaudia de l’atenció mèdica que lliurava el doctor Fernando Lobo Ruiz del Castillo, natural de Balaguer, solter, que vivia, segons consta en el padró corresponent, a la plaça de Marianao número 2 amb una minyona natural de Torregrossa.
El doctor Pau Riba ben aviat va ser incorporat a la Junta de Sanitat de Cambrils, com a metge-cirurgià, doncs la cirurgia fins llavors no havia tingut representació a la Junta. L’any 1880 va contraure matrimoni amb Dolores Ferré i Vidiella, néta de Benet Ferré, persona notable de Cambrils. D’aquest matrimoni en va néixer un fill, Joan Riba i Ferré, el qual, com el seu pare, va estudiar medicina, però no a Barcelona, sinó a Saragossa.
El doctor Pau Riba visitava a casa seva i feia també visites a domicili inclús als masos, com corresponia a un metge de capçalera o de família. Atenia els cambrilencs de la Vila i de la Platja i era molt apreciat per tots
Pau Riba es va involucrar molt en la vida de Cambrils, va residir i exercir de metge al número 39 del carrer de les Creus, casa que la seva dona havia heretat de l’àvia. Malauradament, el 1886 Pau Riba enviudà. En segones núpcies va contraure matrimoni amb Irene Rodríguez Ollé. D’aquest matrimoni en van néixer tres filles i un fill. Una de les filles, Maria, va contraure matrimoni amb Sidonio Pintado Arroyo, insigne figura de l’ensenyament espanyol i gran educador afusellat el 1939 a Tarragona i que havia viscut un cert temps al nostre poble precisament al carrer de les Creus 39.
El doctor Pau Riba visitava a casa seva i feia també visites a domicili inclús als masos, com corresponia a un metge de capçalera o de família. Atenia els cambrilencs de la Vila i de la Platja i era molt apreciat per tots. La seva dedicació al poble va ser molt remarcable; per exemple, quan a finals de segle xix Cambrils va patir una epidèmia de còlera important, ja que era la porta d’entrada dels microbis dels vaixells que carregaven i descarregaven a la costa davant de Cambrils, el doctor Riba va rebre un important reconeixement per part de l’Ajuntament.
Amb el temps el doctor Pau Riba va adquirir terres de cultiu, es va integrar en el món agrícola local —que era la economia més important de Cambrils— i va fer una gran amistat amb el doctor Josep Vidal i Barraquer, germà del cardenal Francesc Vidal i Barraquer, qui era metge però no exercia la professió, sinó que vetllava pel patrimoni de la família Vidal i Barraquer. Aquesta amistat va portar al doctor Riba a participar en la creació de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, amb càrrecs directius importants i arribant a president de la mateixa a principis del segle xx, quan el doctor Vidal i Barraquer va haver de deixar Cambrils i anar a viure a Barcelona. El doctor Riba poc va gaudir del seu càrrec a la cooperativa, ja que va morir de sobte pocs dies abans del Nadal de l’any 1907.
Figura 1. Doctor Pau Riba (1871)
Cassià Barrí i Carbonell
Al mateix temps que el doctor Riba (el doctor Lobo Ruiz ja s’havia jubilat), exercia a Cambrils el doctor Cassià Barrí i Carbonell, metge nascut a Cambrils segons consta a la seva partida de naixement. El doctor Barrí va arribar a ser metge municipal, però per raons que no sabem, va dimitir del càrrec el setembre de 1895. Anys més tard torna a aparèixer el seu nom en els protocols de la Junta Municipal de Sanitat, segurament deuria ajudar com jubilat resident a Cambrils, doncs en aquell temps ja tenia 77 anys d’edat.
Francesc de P. Canals i Sauri
A la plaça que va deixar vacant el doctor Barrí, s’hi va presentar el doctor Francesc de P. Canals i Sauri, càrrec que va exercir des de l’octubre de 1895, coexistint amb el doctor Pau Riba, l’altre metge del poble. Sembla que el doctor Canals Sauri va deixar la plaça a començaments del segle xx i a aquesta vacant s’hi va presentar el doctor Francesc Roca i Planas, el qual va aconseguir la plaça de metge titular el juny de 1901 essent també jutge municipal (Figura 2).
Francesc Roca i Planas
El doctor Roca residia a la plaça de l’església de Santa Maria número 2. La seva esposa era anglesa i es deia Dolors Brunet Clark, la qual va sobreviure’l bastants anys. El doctor Roca no gastava massa salut i anava a Vilanova d’Escornalbou a prendre les aigües, segurament per aquests motius pocs anys més tard va renunciar a la plaça de metge de Cambrils. El seu nom apareixia molt sovint als diaris de l’època i així hem tingut notícia que des de l’any 1897 va ser jurat de l’Audiència de Tarragona i l’any 1899 vicepresident del club velocipedista d’aquella ciutat. Sembla que va continuar residint a Cambrils, ja que en una publicació de l’Ateneu Reusenc de 1915 que anuncia classes d’idiomes d’anglès, alemany, francès i italià figura el seu nom entre els docents. Segurament coneixia molt bé almenys l’idioma anglès, donat que la seva esposa era anglesa. Segurament, substituint al doctor Roca, el juliol de 1905 rebé la patent de metge de Cambrils el doctor Francesc Figuerola i Tarrats, però desconeixem el període de temps que va romandre a casa nostra. Un altre metge va ser el doctor Ramon Vilardell i Traver, el nom del qual apareix gairebé fugaçment en un protocol de la Junta de Sanitat datada del 27 de setembre del 1908, en què firma el doctor Roca com a inspector de Sanitat.
Després del traspàs del doctor Pau Riba s’incorpora a la plana mèdica de Cambrils el doctor Josep Capdevila i Torrell, figurant regularment el seu nom en els protocols de la Junta de Sanitat fins l’any 1915.
Figura 2. Doctor Francesc Roca
Joan Riba i Ferré
El fill del doctor Pau Riba, Joan Riba i Ferré, que havia estudiat medicina a la Universitat de Saragossa, va romandre un temps al costat del seu pare fins que es va enrolar de metge de vaixell al vapor Juan de Forgas, nau que feia transport de viatgers i mercaderies entre Espanya i Cuba (Figura 3). Després de navegar un any i mig va deixar el vaixell, tornà a Cambrils i el 1909 va ser nomenat metge municipal interí de Cambrils. A l’abril de l’any 1911 hi va haver un concurs a la plaça de metge titular del poble en el qual hi van concórrer ell i el doctor Capdevila i Torrell, i que finalment guanyà Riba. A més, fora de l’àmbit mèdic, va ostentar a Cambrils el càrrec de jutge de pau.
Fora de l’àmbit mèdic, Joan Riba va ostentar a Cambrils el càrrec de jutge de pau
Joan Riba i Ferré va contraure matrimoni amb una senyoreta de molt bona família de Barcelona, els quals acabats de casar es van instal·lar a Cambrils, a la casa que havia estat del seu pare situada al carrer de les Creus 39. Per motius familiars, però, a causa d’un canvi radical en la seva professió, al poc temps el doctor Riba i Ferré va dimitir de la plaça de metge municipal i es va desplaçar amb la seva família a Barcelona, on va ostentar importants càrrecs directius a l’Institut Català Agrícola de Sant Isidre i a la Federació Agrícola Catalana-Balear, fins a la seva mort el gener de 1944.
Els interessats en la nissaga dels metges Riba de Cambrils poden consultar el meu treball publicat a la revista Gimbernat de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, vol. 71, pàgines 39 a 64, o bé a l’edició electrònica: www.raco.cat/index.php/gimbernat.
Figura 3. Doctor Joan Riba
Casimir Rendé i Ventosa
Després de la marxa del doctor Riba i Ferré el 1915, va ocupar el seu lloc el doctor Rafael Diego Martínez Muñoz, metge del qual no tenim dades de quant temps va exercir a Cambrils, però sembla que hi va ser molt poc temps, perquè aquell mateix any, poc abans de Nadal, el doctor Casimir Rendé i Ventosa, nascut a l’Espluga de Francolí i aleshores de 35 anys d’edat, va ser nomenat metge titular i va romandre a Cambrils fins el 1934, any en què es va traslladar a Barcelona amb la seva família i es va col·legiar al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona el mes de desembre de 1934 (Figura 4).
El novembre de 1920, el doctor Rendé va contraure matrimoni a Cambrils amb Mercedes Jover Carbonell, matrimoni el qual residia al carrer del Bisbe Vidal i Barraquer (actualment Cardenal Vidal i Barraquer), a la casa de la Sra. Glòria Aguiló. Més tard, el doctor Rendé va adquirir un terreny tocant o formant part del tancat del Vidiella, que donava als carrers de la Mare de Déu del Camí i de Pere III. Allí va construir una casa amb façana principal al carrer de la Mare de Deu del Camí i amb un hort molt gran al darrere que donava al carrer de Pere III.
El doctor Rendé va estar sempre molt atent a l’epidemiologia, per això comunicà una sèrie de casos de diftèria l’any 1917, i el maig del 1918 molts casos de grip espanyola, per a les quals proposà, a través de la Junta de Sanitat, una sèrie de mesures (incomunicació dels malalts, bullir la roba dels malalts, recomanacions per a què no faltessin els aliments essencials, etc.) incloent-hi, fins i tot, la prohibició de tot tipus d’espectacles tant en llocs tancats com a l’aire lliure, com així consta en els protocols de les reunions de la Junta de Sanitat d’octubre de 1918. El doctor Rendé va estar present en totes les reunions de la Junta Sanitària fins l’any 1934, però sorprèn veure també el nom del doctor Barri en els protocols de 1925 i 1926.
Figura 4. Doctor Casimir Rendé
Josep Roig i Miquel
Al principi dels anys 1920 va vindre a Cambrils el doctor Josep Roig i Miquel, natural de Vilaverd (1883-1970), el qual vivia al començament a la plaça Marianao, com ja havien fet molts altres metges precedents (Figura 5). El doctor Roig, quan va arribar a Cambrils, era viudo i no tenia fills. Hi ha una anècdota dels inicis del doctor Roig a Cambrils que val la pena explicar. I és que en aquella època cada any es feien excursions a Lourdes i en una d’elles una noia de les que hi anaven es posà malalta i el doctor Roig, que també hi viatjava, la va atendre. El nom de la noia era Paquita Monguió i Fons i era filla de Pau Monguió i Segura, arquitecte municipal de Tarragona. I vet aquí que van fer coneixença i al poc temps es van casar. D’aquí que el xalet que el doctor Roig va construir amb l’ajuda del seu sogre a la cantonada del carrer de la Mare de Déu del Camí i l’avinguda de la Independència es digués «Villa Paquita», nom conservat fins a l’actualitat (Figura 6). D’aquest segon matrimoni van néixer una filla i després un fill que encara és viu i resideix a Tarragona.
El doctor Roig, durant la guerra, va fer de metge a l’Hospital de Sang (Convent dels «Hermanos de La Salle») anant-hi cada dia a peu. Va tindre molt bones relacions amb els Germans de La Salle, possiblement perquè en una greu epidèmia de tifus que es va produir al convent va salvar moltes vides d’«hermanos». Després de la guerra, el doctor Roig ja no va tornar a Cambrils i va exercir de metge a la Pobla de Montornès, des d’on va preparar oposicions a metge titular de Vinaixa, oposicions que va guanyar.
Figura 5. El doctor Josep Roig a l’edat de 76 anys
Figura 6. Xalet del doctor Roig
Josep Ramon Vidiella i Crous
A finals dels anys 1920 es va incorporar al cos de metges de Cambrils el doctor Josep Ramon Vidiella i Crous, nascut el 1882 a Benissanet. Abans de vindre a Cambrils va exercir a Guardiola (Lleida) i va contraure matrimoni amb Maria Rosell i Companys, amb la qual va tindre dos fills —un noi, Ramon (1921) i una filla, Nativitat (1924)—. El fill va estudiar medicina. Durant la guerra, el doctor Vidiella va treballar a l’Hospital de Sang i acabat el conflicte va seguir fent de metge a Cambrils fins l’any de la seva mort, el 1946.
Ramon Oriol i Anguera
Hem trobat documents dels anys 30 que parlen del doctor Ramon Oriol i Anguera com a metge a Cambrils, el qual va arribar al poble segurament després de la marxa del doctor Rendé (Figura 7). Amb anterioritat, el doctor Oriol havia estat a Riudecanyes, però a ell sempre li va atraure molt Cambrils amb el mar i la pesqueria. Estant a Riudecanyes ja es va construir un xalet a Cambrils, a la cantonada Camí de Corregidors - Carrer Verdaguer, que al principi usava la família només durant les vacances (Figura 8). Era una construcció de dues plantes amb molts arbres a l’entorn, pins i d’altres espècies que anys més tard recordo que van créixer tant que des del carrer tapaven la casa.
Entre ell i el doctor Roig es va produir un greu conflicte en relació amb el nomenament de metge titular, que primer va ser concedit al doctor Roig l’any 1935, però poc després, un nou Ajuntament de Cambrils el destituí i va col·locar en lloc seu el doctor Oriol, qui en posar en marxa l’Hospital de Sang va ser nomenat director d’aquest.
Però a causa d’un canvi d’influències polítiques en el bàndol republicà, el doctor Oriol fou cessat de director i enviat al front de Terol (potser com a càstig?), un front molt perillós al qual, afortunadament, va poder sobreviure. Després de la guerra i a causa dels seus antecedents polítics, el doctor Oriol no va poder accedir a la seva plaça de metge de Cambrils i l’any 1939 se’n va anar a Barcelona a fer-se càrrec de la consulta del seu germà Josep, que estava presoner en un camp de concentració. Aquí no hi va estar molt de temps i junt amb el seu company, el doctor Cid, va obrir una consulta al Poble-sec a Barcelona.
L’esposa del doctor Oriol era filla de la família de notaris Rull de Reus i la finca que anava des del xalet (Camí de Corregidors) quasi fins la via del tren li agradava tant que la van comprar amb l’ajuda del pagès Cassià Castells. El doctor Oriol apreciava molt Cassià Castells i al cap del temps una part d’aquesta finca li va vendre a preu d’amic. Sembla, també, que el doctor Oriol en l’època anterior a la guerra va influir per a què Cassià Castells fos alcalde de Cambrils. El doctor Oriol va tindre tres fills: Ramon, Maria Teresa –que resideix a Cambrils–i Tomàs. Una germana del doctor Oriol, Josefina Oriol Anguera, va contraure matrimoni amb el Sr. Josep Roura i van construir als anys 40 un xalet molt maco al barri de la Platja, anomenat «Bon Repòs», que encara està en mans de la família. Els lligams de la família Oriol amb Cambrils han estat veritablement molt ferms.
Figura 7. Doctor Ramon Oriol
Figura 8. Xalet del doctor Oriol
Juan Pascual Garcia
Després del final del conflicte bèl·lic, ens trobem a Cambrils només amb un dels metges que ja hi era abans: el doctor Vidiella, qui vivia al primer pis del xalet del doctor Roig. L’any 1939 s’hi va afegir un altre metge: el doctor Juan Pascual Garcia, aragonès de Calatayud, que estant ja a Cambrils va preparar i guanyar les oposicions a titular i va ser nomenat el desembre de 1940. El doctor Pascual en la guerra va ser militaritzat, però mal pesi al fet que la família no recorda exactament en quin bàndol, cal suposar que no ho faria en el bàndol que la va perdre, doncs del contrari hauria tingut dificultats quasi insalvables per a accedir als càrrecs oficials. El càrrec de metge titular estava associat al de metge de la Mútua dels Mariners, per això passava visita mèdica a la Platja i més tard a la Casa del Mar.
El doctor Pascual vivia al primer pis d’un xalet prou representatiu del carrer de Barcelona, del qual n’era propietari el Sr. Francesc Carles Julià i Roig («Carlos Roig») (Figura 9). Allí hi vivia amb la seva esposa, Florinda Muñoz, i els seus tres fills dos nois (José Antonio i Juan) i una filla (Maria Peña). Va morir a l’edat de 64 anys, deixant un bon record al poble, que honrà la seva memòria posant el seu nom a un dels carrers del barri de l’Eixample (Estació), que era on ell vivia.
Figura 9. Casa on vivia el doctor Pascual i placa amb el seu nom en un dels carrers del mateix barri
Agustí Borràs i Pàmies
A l’inici de la postguerra trobem un tercer metge que exercia a Cambrils: el doctor Agustí Borràs i Pàmies, que hi va romandre fins l’any 1946, any en què es va traslladar a Valls. El doctor Borràs vivia al primer pis del xalet del doctor Oriol, acompanyat de la seva muller i dues filles. Per la meva mare sé que era de caràcter afable i comportament impecable, però no disposem de dades de les seves activitats professionals.
Pere Mestres Carraté
Al març de 1943 va vindre a Cambrils el doctor Pere Mestres Carraté —el meu pare—, procedent de l’Hospitalet de l’Infant, on havia estat exercint des del final de la guerra. El doctor Mestres era nascut a Vila-Seca, va estudiar batxillerat a Reus a l’Institut Gaudí i Medicina a la Universitat de Saragossa, estudis que va acabar abans que esclatés la Guerra Civil. Va ser militaritzat trobant-se com a metge primer a l’hospital militar de Mataró, que estava en bona part al servei de les Brigades Internacionals, i després fou traslladat a l’hospital militar de Barbastro (Osca), on es rebien i s’atenien els ferits de la batalla de l’Ebre. A Barbastro, cap el final del conflicte, va emmalaltir greument de tifus i va ser traslladat a l’Espluga de Francolí on afortunadament es va recuperar, agafant-lo aquí el final de la guerra.
Acabada la guerra es va haver de sotmetre a un procés de depuració polític i administratiu, amb molts entrebancs per a accedir a càrrecs oficials, havent-se de desplaçar a Madrid per a poder normalitzar la seva situació professional. Després d’això, rebé un oferiment del famós Dr. Riera i Vaquer per a incorporar-se al seu Institut Fisioterapèutic situat al carrer de les Corts a Barcelona. No es va atrevir a acceptar l’oferiment i se’n va anar al partit de Vandellòs que incloïa l’Hospitalet de l’Infant, Masboquera, Masriudoms i l’Almadrava, com qui diu, amagant-se del món, tement represàlies.
Els metges de capçalera resolien de tot, des d’un mal de cap o de ventre a un part o un accident, per només anomenar unes poques situacions clíniques que podien ser ben greus i amb un servei de disponibilitat les 24 hores del dia
El doctor Mestres va arribar a Cambrils el març de 1943 acompanyat de la seva esposa, Josefa Esperanza Ventura Garcia i del seu primer fill, Pere, que encara no tenia tres mesos d’edat (Figura 10). Un segon fill va morir l’any 1952 de paràlisis infantil quan encara no tenia els dos anys d’edat, sent l’únic infant que va morir a Cambrils d’aquesta epidèmia que tant va castigar el nostre poble. L’any 1954 va néixer la filla, Josefina.
Quan va arribar a Cambrils es va instal·lar amb la seva família en un pis al carrer de Sant Jordi del barri de la Platja, fins que es van acabar les obres d’una casa al final del carrer que aleshores es deia de José Antonio, prop d’on es va construir el varador («el carro») i en què va ocupar tota la planta baixa. Ell havia pensat quedar-se com a metge del barri marítim, però el projecte no es va dur a terme i aleshores va construir una casa al barri de l’Eixample (Estació), una mica equidistant entre la Vila i la Platja. Allí va instal·lar una consulta àmplia i ben equipada, inclús amb aparell de raigs X, aleshores una novetat al poble. Amb el seu caràcter obert i comunicatiu va guanyar-se al llarg dels anys simpatia i amistat entre els veïns i companys, els quals van tributar al març de 1982 un cordial acomiadament poc abans de jubilar-se. Ja jubilat i sent alcalde el seu amic i company Josep Maria Queral, l’Ajuntament de Cambrils li va concedir la Medalla d’Or de la Ciutat en reconeixement a la tasca realitzada durant més de 40 anys de servei, ajudat per la seva esposa, la «Sra. Pepita», sempre al seu costat exercint d’infermera i de secretària incondicional. El doctor Mestres va morir el 14 de juliol de 1996 a l’edat de 84 anys.
Figura 10. Família del doctor Mestres a Cambrils el 1944
Rafael Pasalodos Miralles
Després del traspàs del doctor Vidiella el 1946, el seu fill Ramon es va quedar a Cambrils exercint de metge, activitat que no va durar gaire, ja que va contraure matrimoni amb una noia llatinoamericana de família benestant i va emigrar a Amèrica. Però abans de la seva marxa va contactar amb el doctor Rafael Pasalodos Miralles, que tal vegada coneixia de l’època d’estudiant, i li va preguntar si tindria interès a fer-se càrrec de la seva plaça de metge. El doctor Pasalodos va acceptar i va ocupar-ne el lloc vacant cap a l’any 1951-1952, tot deixant la plaça que havia ocupat a l’Aleixar durant els dos primers anys després d’acabar la carrera de Medicina a Barcelona.
Al poc temps d’estar exercint a Cambrils es va guanyar l’estima de molts cambrilencs, motiu pel qual la gent van sortir al carrer quan es va intentar limitar només a dos el nombre de metges del poble. A resultes d’això, es va crear una tercera plaça de metge. El doctor Pasalodos es va integrar molt en la vida del poble i va instal·lar la consulta en un pis de l’edifici de la Caixa d’Estalvis. L’any 1958, però, va decidir canviar la seva especialitat mèdica per la de dentista, formant-se a l’escola d’Estomatologia de Madrid, i es va establir el 1960 a Barcelona, on va crear una clínica que actualment dirigeix el seu fill. Durant els primers anys d’exercici de dentista va continuar venint a Cambrils els cap de setmana, prestant serveis i atenent els pacients. L’any 1959 va contraure matrimoni amb una cambrilenca, Magdalena Gibert Berenguer, amb la qual va tindre cinc fills (Figura 11).
Figura 11. El doctor Pasalodos (a l’esquerra de la foto) ballant amb la seva esposa
Josep Maria Queral Muñoz
La marxa del doctor Pasalodos va ser com un esdeveniment anunciat i del qual el poble n’anava ple. El doctor Josep Maria Queral Muñoz, natural de Santa Bàrbara i amb exercici de metge als Reguers, poble prop de Tortosa, tenia una germana que venia tot sovint a Cambrils i òbviament ella va tindre notícia dels canvis que s’acostaven i va informar de la situació al seu germà, qui, després de parlar-ho amb el doctor Pasalodos, es va fer càrrec aquell mateix any de la plaça vacant (Figura 12). Al principi va utilitzar la consulta del doctor Pasalodos, però poc temps després es va instal·lar a l’avinguda de la Independència número 1. Va contraure matrimoni amb la reusenca Isabel Martí Henneberg, amb qui va tindre quatre fills.
El doctor Queral exercia com a metge de la Mútua Agrària, i com a tal va aconseguir que es fundés un primer Centre d’Assistència Pública (un precedent dels CAP), que fou ubicat al carrer de la Mare de Déu del Camí, on hi havia la Sala d’Exposicions. Aquest va ser un primer pas per a un projecte molt més ambiciós, com era la creació d’un CAP que fos el fonament d’un hospital a Cambrils. Sens dubte, l’alcaldia de Cambrils, que ell va encapçalar des del 1979 fins el 1983, va ser una plataforma que, junt amb el reconeixement del que gaudia com a metge, li va servir per a donar l’empenta necessària a un projecte tant important per al poble com era la creació d’un hospital amb equipaments moderns. La història de l’Hospital Lleuger «Doctor Antoni de Gimbernat» de Cambrils estarà sempre lligada a la figura de Josep Maria Queral Muñoz, metge, primer alcalde de la nova època democràtica i un dels últims metges de capçalera clàssics que ha tingut el nostre poble.
Figura 12. Doctor Josep Maria Queral
Tomàs Gómez Sanz
A la mort del doctor Pascual (1971), el doctor Tomàs Gómez Sanz, recent graduat, fou enviat per la direcció del Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE) de Tarragona, per a donar suport al doctor Mestres, que es va haver de fer càrrec dels pacients adscrits al doctor Pascual fins que la plaça fos ocupada en tota regla.
La plaça de titular de Cambrils era dins del funcionariat de més categoria que les de pobles veïns, i aleshores hi van haver companys que per a millorar la seva jubilació van sol·licitar la plaça per concurs de trasllat. El primer en fer-ho va ser un metge que exercia a l’Ametlla de Mar, José Pérez de Albèniz Osses, i quan aquest es va jubilar, va vindre el doctor Buenaventura Ferrer i Pineda, que abans havia exercit de metge titular a Vinyols i els Arcs.
Agraïments
L’autor vol agrair les ajudes rebudes a Maria Teresa Oriol i Rull (filla del Dr. Oriol), Dr. Albert Oriol i Bosch (nebot del Dr. Oriol), Dr. Casimir Rendé i Jové (fill del Dr. Rendé), Josep Maria Roig i Monguió (fill del Dr. Roig), Maria Peña Pascual Muñoz (filla del Dr. Pascual), Dr. Rafael Pasalodos Gibert (fill del Dr. Pasalodos), Isabel Martí i Henneberg (viuda del Dr. Queral), Jordi Llorens Poblet (la seva àvia materna empleada del Dr. Roca i esposa), Dr. Francesc Ferrer i Masip (fill del Dr. Ferrer), Dr. Tomàs Gómez Sanz (actualment metge a Cambrils) i Pedro Otiña Hermoso (Arxiu Municipal de Cambrils)
L’Apunt
Metges de capçalera
La recerca dels metges que van actuar a Cambrils durant els cent anys esmentats en el títol d’aquest relat ha donat el nombre de 23 metges, dels quals uns van estar al poble més temps, i altres menys, però tots ells tenen en comú el fet de representar una figura del metge de capçalera encara prou semblant a la de finals del segle xix: servei de 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i 365 dies a l’any. Eren metges que resolien de tot, des d’un mal de cap o de ventre a un part o un accident, per només anomenar unes poques situacions clíniques que podien ser ben greus.
Amb l’arribada primer del «Seguro Obligatorio de Enfermedad» als anys 1940, més tard dels CAP (Centres d’Assistència Primària), dels serveis de guàrdia de metges i personal sanitari, així com ja més recentment dels hospitals lleugers, etc., aquella figura del metge de capçalera s’ha anat desdibuixant i canviant. La figura o imatge del metge de família, com ara es diu, és ben diferent de la dels clàssics metges de capçalera, però segurament és la que correspon als temps en què vivim. Per als nostres néts la figura del metge de capçalera que hem descrit en aquest relat ja és història.